Un bon pàrquing

Crec que aquest pàrquing seria ideal per tots el químics:

Una mica d’humor

Avui he pensat que estaria bé posar una mica d’humor al meu blog i per això us deixo aquesta taula periòdica, perquè us entretingueu i us ho paseu bé.

Transformen la fusta en un material més dur que l’acer.

Un nou pas en la investigació de materials. Uns científics de la Universitatl de Chile han transformat una fusta de pi en un carbur de silici biomòrfic: un carbur que té estructura de diamant i que és casi tan fort com aquest.

Aquesta no és la primera vegada que s’aconsegueix crear un material com aquest, de fet ja s’havia fet anteriorment a partir de sorres i silicats, la novetat i la importancia d’aquest descubriment està en que és la primera vegada que s’aconsegueix a partir d’una fusta barata com el pi; i amb unes condicions esperimentals molt senzilles: abans es necessitaven unes temperatures i unes presions molt elevades, i per tant també molt cares.

Els avantatges d’aquest material són múltiples: fàcil de produïr, un rati força-pes molt gran, una expansió tèrmica relativament baixa. De fet el material és tan dur que no s’ha pugut tallar amb una serra d’acer i s’ha necessitat una serra de diamant.

L’aigua és un llibre obert

En aquests darrers dies s’esta parlant molt de la falta d’aigua i de la sequera, i si bé és un tema molt important i bastant interesant ja n’estic fart de sentir-ne parlar; i ara arriba l’estiu… Donç bé, abans d’ahir a les pràctiques d’enalítica i estàvem analitzant cafeïna i la Sònia (la profe pels qui no la conèixen) ens va esplicar que en la seva tesi doctoral anava a les depuradores a analitzar cafeïna.Després amb aquesta informació, i uns quants càlculs estadístic, es podia conèixer la població d’una zona. Això és especialment molt útil en el cas de zones turístiques on és difícil estimar la població en els periodes vacacionals.

De fet fa poc es va publicar una altre article d’aquells que alerten sobre l’alt ús de la cocaïna per la població espanyola, i em va venir a la memòria que aques estudi també s’havia fet estudianr la quantitat de cocaïna que hi havia a l’orina i que anava a parar a les depuradores.

Penso que aquest tema és molt interessant i em sorpren molt de la quantitat d’informació que es pot extreure d’una depuradora.

Desenvolupat un nou material de goma que quan es trenca es recomposa

    La revista nature acaba de publicar un interesant article en la que els investigadors de la Institució Educativa Superior de Física i Química Industrial de Paris, han desenvolupat un material sòlid  de goma (semblant a una plastilina sòlida ) que quan es trenca en dos és capaç de recomposar-se.

El nou tipus de goma ha estat fabricat amb àcids grasos i urea, i una vegada es sintetitza està llest pel seu funcionament. Les gomes estàndar poden estirar-se en un  percentatge molt superior a la resta de materials. Els científics per aconseguir que el sòlid es pugui unir utilitzen ponts d’hidrògen.

Les molecules associades per formar la goma supramolecular contenen cadenes i enllaços creuats. No només es pot expandir varies vegades el seu tamany habitual, sinó que es pot autoreparar al cap d’uns minuts, a temperatura ambient.

Casi tan dur com el diamant

Aconsegueixen crear un compost de maquinària per a tall industrial casi tan dur com el diamant, però que es pot obtenir a presió normal.

Hi ha varis materials que s’utilitzen industrialment per al tall, i en teoria el diamant és el millor gràcies a la seva duresa. De fet s’utilitza per tallar els objectes més durs, però no es pot fer servir per tallar el ferro, ja que durant el tallat el ferro reacciona amb el diamat, produïnt carbur de ferro, que erosiona la fulla de tall. L’alternativa al diamant en aquests casos són compostos que necessiten ser creats a molt altes presions. Un exemple és el nitrur de bor, que forma una estrustura cúbica cristalina molt resistent.

A la universitat de california han desenvolupat un compost, el diborur de reni, que es pot fabricar a temperatura ambient i que resulta ser molt dur i resistent. Els àtoms de bor encaixen molt bé amb els de reni, formant enllaços covalents i sense canviar massa l’estructura cristalina del metall.

És d¡esperar que tard o d’hora trobem peçes de tall confeccionades amb aquest material.

Social Software in chemistry

Un fenomen actual en la comunicació educativa és la introducció de noves eines didàctiques: podcasts, vodcasts, RSS, blogs i wikis. Es tracta d’eines multimèdia que serveixen de suport al professor a la hora de fer classe. Els pioners han estat els americans, però s’està estenent per tot el món. Sense anar més lluny l’actual pla de Bolonya necessitarà d’aquestes eines per les classes no presencials.

La meva opinió és que aquestes eines són unes eines molt interessants de cares a l’aprenentatge i sobretot de cares a que l’alumne pugui interactuar més amb les assignatures que cursa. A més a més és una eina molt interessant pel professor perquè facilita molt la seva feina, i fa que les classes siguin més amenes.

Hi ha moltes persones que creuen que allò més important és anar a classe, i després es posen a perdre el temps. No és que jo sigui un defensor de la classe tradicional, però crec que el nous sistemes d’aprenentatge multimèdia, i el nou sistema de classes tradicionals poden aportar coses molt bones per aquelles persones que tenen ganes d’apendre.

De totes formes, tan si les classes continuen essent tradicionals o més interactives, això no substituirà per res l’esforç de l’alumnat per estudiar, ampliar coneixements i treballar per aprendre, i no per emplenar crèdits. Tot és qüestió de tenir una bona actitud per l’aprenentatge, i ser responsable en l’estudi.

Open-Source Science

Una sèrie de científics de tot el món han creat un  sistema que permet, de forma interactiva, investigar medicaments per a malalties tropicals. La idea de fet no és gaire complicada: gràcies a un codi obert de sofware (open source), científics de tot el món poden aportar informació científica sobre medicaments per a malalties tropicals. Aquesta organització rep el nom de Synaptic Leap, i tot i que ha estat creada per persones de tot el món, el seu principal impulsor és el professor Ginger Taylor. Aquesta estratègia de treball no és nova, sistemes operatius com linux han estat creats i millorats per programadors de tot el món; ara però, és la primera vegada que es fa amb investigacions científiques.

La meva opinió és que aquesta idea, tot i ser molt bona, és una mica massa romàntica perquè és molt difícil que investigacions científiques importants es dugin a terme sense una aportació de capital. Està clar que  les empreses farmacèutiques no s’interessaran per una organització que no els hi aporti cap benefici; i especialment en malalties tropicals que es troben en països subdesenvolupats, i no tenen diners per comprar medicaments.

Opino que aquesta idea és un primer pas per crear un sistema interactiu i lliure de transferència de coneixement i d’aportació d’idees, però dubto que es puguin crear projectes científics ambiciosos, degut a la manca de capital per a la recerca.